Ja fa masses dècades, en el si d’una família, de la ja extingida, Classe Mitja va néixer un home anomenat Arnau. Sense molta fortuna en les característiques físiques però avesat a les ciències, aviat es va sentir atret per la informàtica, manipulant amb habilitat un modest i386 que van comprar els seus pares amb molt d’esforç. L’època del col·legi de la Santa Penitència va ser dura i va haver d’invertir moltes tardes tancat realitzant les seves tasques, però quan les finalitzava es submergia en els mons fantàstics dels videojocs i del rol. Quan va tenir l’edat per escollir la seva formació, va dubtar entre dues ciències molt entrellaçades (electrònica i informàtica) però el consell d’un familiar va fer decantar la balança cap a l’electrònica. Després de 5 anys tractant de dominar els secrets dels condensadors i els transistors en el Ministeri d’Ohm, va descobrir la màgia de les portes lògiques. Com a projecte final va decidir realitzar, una senzilla alarma programada en un llenguatge gairebé oblidat (Assembler) que li va permetre veure amb claredat que el seu destí era guiat pel creador de el Codi Binari.

Després de dos anys recollint amistats i bones qualificacions en l’acadèmia, es va incorporar en una modesta companyia que s’havia fixat en ell durant el seu entrenament.

Encoratjat per l’adquisició de les seves noves habilitats i amb ànsies de dominar-les a un major nivell, va deixar aquesta companyia i es va inscriure a la universitat. Arnau era dels més vells del lloc, però això no el va espantar i va fer valer la seva experiència per superar les adversitats. Van passar 3 anys intensos, alternant l’amor, els estudis i una feina que li ocupava tot el matí. Per aconseguir el segell del rei, havia de superar la temuda, al mateix temps que odiada, prova de Càlcul II. Molts valents van caure en aquelles proves, moltes cares conegudes va veure en intents posteriors, però finalment, amb els colzes vermells i una mica d’inspiració va aconseguir superar-la (amb nota) el que li va permetre abandonar la vida d’estudiant amb els objectius complerts.

A l’edat de 27 anys va trobar fortuna com a programador a temps complet i des de llavors ha prestat els seus excel·lents serveis a diverses companyies especialment de el sector salut.

Hi ha rumors que afirmen que ha estat pare però que segueix participant en la gestió de diferents projectes en totes les seves etapes (presa de requisits, documentació, supervisió de la feina feta i implantació). Els que l’han vist, afirmen que és autònom, curiós, autodidacta, innovador, pro-actiu i amb facilitat per aprendre, que li encanta investigar i aprendre tecnologies noves. Tot apunta que se sent atret per la transformació digital, automatització de processos i projectes relacionats amb Big Data e I.A (Machine learning i LLM’s) .

Si vostè té algun problema i se’l troba, potser pugui contractar-lo…