Com no podia ser d’una altre manera, he acabat sucumbint a la moda dels teclats mecànics. Entre els comentaris dels meus amics “foil” i que gracies al COVID-19 treballo molt més des de casa, he volgut fer una nova incursió (de molt jove ja vaig tenir-ne un durant forces anys tot i que gairebé ningú els coneixia, ni es podien personalitzar tant).

Els que em coneixeu ja sabeu que no acostumo a comprar productes gamma d’entrada, sinó que començo en gamma mitja-alta. Després de mirar-me les novetats i possibilitats que ofereix la moda dels teclats mecànics m’he decidit per jugarme-la i comprar un teclat totalment diferent a la resta, el Moonlander MK1.

Primerament perque m’estava costant força justificar-me a mi mateix gastarme 100-200€ en un nou teclat nomes pel fet de tenir switxos mecanics. Possats a fer l’inversió, que realment suposi un canvi notable.

Veiem perquè l’he comprat tot i valer 360$ i la meva opinió després d’alguns dies treballant amb ell.

Dividit

Com veureu en les imatges la principal característica i la que ressalta a simple vista es que es un teclat dividit. Quina avantatge suposa respecte els convencionals?

Amb els teclats convencionals les espatlles i els canells han d’estar forçosament orientades cap a la meitat del teclat. Això durant més de 8 hores diàries implica que algunes persones pateixin de dolors en les espatlles. Jo per sort no he notat molèstia per aquest fet, però si ja tinc una edat en la que comences a pensar en aquests assumptes.

No es, ni de llarg la major avantatge, però els que estiguin acostumats a jugar amb l’ordinador també trobaran interessant que la part esquerra del teclat pot funcionar sense estar connectada a la dreta, de manera poden gaudir de tenir totes les tecles necessàries en la meitat esquerra, treure de la taula la part dreta per poder moure el ratolí en molt més espai.

Al estar partit i col·locar-lo de manera que no tinguem que forçar les espatlles ocupa més espai a la taula. Per la gent que tingui poc espai pot optar per posar el ratolí entre les dues meitats. Jo ho he provat i no es mala solució.

Nombre de tecles

Si us fixeu una mica també haureu observat que te menys tecles que els teclats tradicionals (72 tecles vs 102). Això te l’avantatge de que les mans han de moure’s menys pel teclat (més còmode i ràpid) però a “cost” de tenir que treballar amb les capes.

Funcionament de les capes

Disposar de capes és molt més útil que simplement solucionar el problema de no tenir tantes tecles com possibles caràcters a escriure. En cada capa pots especificar quina funció (escriure un caràcter, executar una combinació de tecles o macros) fa cada una de les tecles del teclat.

Per exemple, en la capa 1, pots configurar que la tecla de la “e” tingui el comportament estàndard (escriure la lletra “e”), però en la capa 2 la mateixa tecla “e” obri el navegador web. Un exemple més pràctic seria configurar una tecla que executi la combinació “crt+c” i una altre que executi “crt+v” de manera que pots copiar i enganxar d’una forma més còmode. Es probable que utilitzis més freqüentment aquestes combinacions de tecles que un “_” o “·”. Per tant, pots posar les funcionalitats que més utilitzes en la capa 1 i les demés en el resta de capes de manera que pràcticament no trobis a faltar les 30 tecles que falten, però a la vegada conservis la comoditat de treballar amb un teclat més reduit. També t’obre la possibilitat de tenir més d’una tecla “enter” o més d’una tecla per esborrar per tal de trobar-les més fàcilment, cometre menys errades i ser més eficient. Jo ja el tinc configurat per a poder tindre tota la funcionalitat que em donava el teclat tradicional i només he necessitat 2 capes (i això que de moment tinc 6 macros)

Un altre exemple, posem per cas que dediques una bona estona diària a treballar en fulls de càlcul amb formules i números. Et podries configurar una capa especifica per aquest tipus de feina de manera que tinguis un bloc numèric amb tots els signes habituals en una mateixa zona del teclat i configurar algunes tecles per executar les funcionalitats més útils pitjant només una tecla de forma que puguis treballar amb menys esforç muscular i força més ràpid.

Aquest teclat disposa del millor processador per a teclats que existeix actualment, el qual pot guardar fins a 64 capes (dubto que algú realment necessiti més).

Configuració

Per configurar les funcionalitat de les tecles no cal ser programador, ni expert en teclats ni geek. Amb la compra del teclat et donen accés a Oryx

Oryx és un interfície web amb la qual podeu configurar gairebé aspecte del vostre teclat. Tota la configuració es guarda en un script de llenguatge QMK (llenguatge obert i actualment l’estàndard de “facto” per a la configuració de teclats “custom”). Per a que el teclat apliqui la configuració, haureu de descarregar el fitxer i passar-lo a la memòria del teclat mitjançant el Wally (una petita aplicació d’escriptori dissenyada únicament per aquesta funció). Teniu tot els enllaços en la web de ZSA (el fabricant)

Hotswap (personalitzable fins l’extrem)

Ara ja entrem en el “fantàstic” món dels switxos. Pels que no estiguin familiaritzats amb les tendències del món informàtic, informar-los que ara mateix si no saps quin switxos te el teu teclat o tens un teclat de membrana ets susceptible de que et preguntin “Are you from the past?” (The It Crowd). Fora bromes, al comprar un teclat mecànic modern molt probablement t’informaran del tipus de switxos porta.

En la imatger anterior podeu veure que una tecla té dues parts, la peça de plàstic que te contacte directament amb el dit (keycap) i una a sota que es la molla que realment genera el pols elèctric (switch). D’aquesta última peça hi han diferents tipus, ja que depenent d’aquest component en pot variar el comportament que te el teclat a la teva pulsació en quant a:

• Força amb la que cal polsar la tecla per a que comenci a baixar.
• El soroll que farà la tecla al ser polsada.
• La longitud que haurà de recorre la tecla fins que s’envii el pols elèctric.

Pot semblar un assumpte totalment superflu, però tot ajuda a sentir-te més còmode. Per exemple un switch massa sensible farà que escriguis més errors i per tant hagis d’esborrar més cops. Per contra, si en poses de massa durs, hauràs de fer més força al pitjar-les i a demés d’escriure més lent segurament et deixaràs lletres pensant-te que efectivament l’havies acabat pressionar. A més cada vegada passem més hores davant l’ordinador, per tant el nombre de tecles que pitgem al llarg del dia es força elevat, i escollir be el switch del teclat influirà en la comoditat de totes aquestes hores que passes davant de l’ordinador.

La majoria de fabricants segueixen un codi de colors per identificar els tipus de switch més fàcilment. D’aquesta manera sabem a simple vista el tipus de resposta que oferiria un teclat amb aquell tipus de switch concret. Per exemple, un teclat amb els switxos vermells serà més sensible (necessitaràs menys força per pitjar la tecla, es generarà l’impuls elèctric quan tot just comenci la tecla a baixar i serà més sorollós que uns altres) , en canvi, el més habitual per treball d’oficina son els marrons ja que són més silenciosos i d’una sensibilitat mitja.

Possiblement pots descartar alguns tipus ràpidament, peró com deia, és difícil saber quin serà el més òptim sense provar-los tots durant una bona estona. En la gran majoria de teclats mecànics aquests switxos venen soldats directament en la placa del teclat i per tant no es poden canviar fàcilment (amb força traça i un soldador de punta fina segurament seria suficient) però es fàcil que et carreguis algun altre component i acabar llençant el teclat. Això no succeeix amb el Moonlander, ja que es “hotswap” (els switxos no estan soldats sinó que es pot treure molt fàcilment amb una eina que ja incorpora el paquet, de manera que tant si et ve de gust canviar els switxos com si s’espatlla algun, només has de retirar els antics i posar els nous (sempre que siguin de l’estàndard actual, Cherry MX).

Com us deia abans podeu desmuntar els keycaps, de manera que tingueu un teclat nou (visualment parlant) o simplement personalitzar-lo una miqueta sempre que vulgueu. En podeu trobar a Amazon, AliExpress, ETSY… només heu de “googlejar” un xic però no us hauria de resultar difícil. Les meves les vaig encarrerar a la web MAX Keyboards on et permeten dibuixar-hi pràcticament el que vulguis

Distribució de tecles columnar

Per mi aquesta característica es la més desconeguda i la més difícil de notar.

Segurament us haureu fixat que les tecles d’un teclat estàndard no estan distribuïdes exactament en columnes alineades sinó que cada fila de tecles està lleugerament desplaçada cap a la dreta. Aquesta distribució es una herència dels teclats de les maquines d’escriure i es va dissenyar així per a que no es quedessin travades unes tecles amb les altres

Com es obvi en quant va arribar l’ordinador, aquesta característica va perdre sentit però es va deixar la mateixa distribució per facilitar l’adaptació.

Com ara no aporta cap avantatge sinó que complica innecessàriament l’accés lògic a les tecles, els dissenyadors de ZSA han decidit ordenar les tecles en columnes. Sincerament, no he trobat diferencia, segurament perquè encara porto poques hores amb el teclat, però he llegit altres usuaris de teclats ortholineals que diuen que amb el temps s’han donat compte de la seva importància.

Retroiluminació RGB

Com us haureu donat compte totes les tecles estan retro-il·luminades el que donen un toc molt atractiu. El nivell de personalització és igualment “ridícul” en aquest sentit. Es pot configurar el color de la llum de cada una de les tecles per cada una de les capes de manera que la mateixa teclat pot tenir colors diferents depenent de la capa en la que estiguis. No és només un tema estètic sinó que resulta de molta ajuda al principi per recordar que feia aquella tecla en cada una de les capes. A més a més, si no necessiteu aquest nivell de personalització, incorpora una quantitat més que suficient d’efectes i animacions pre-definides molt encertades.

Mòdul de polze

Una altre característica novedosa del teclat és el mòdul dels polzes que a la vegada serveix per inclinar el teclat. Amb aquest invent pots utilitzar els polzes per moltes més coses que pitjar tecla de l’espai. Aquest mòdul es pot aixecar o abaixar una mica per a que s’ajusti millor a la mida de les teves mans.

Jo tinc les mans petites i he hagut d’aixecar al màxim el mòdul per arribar-hi més còmodament i, tot i això he de reconeixer que no és del tot còmode. La posició on em queden les tecles només em permet pressionar-les amb el llom del dit i per arribar a la tecla gran vermella haig de canviar la mà de posició.

A més, per defecte es condiciona la inclinació “lateral” del teclat (una altra funcionalitat que permet el fet de ser un teclat partit) amb la d’aquest mòdul. Per exemple, jo he de renunciar a tenir el teclat inclinat perquè necessito aixecar el mòdul per arribar més còmodament a les tecles de el polze mentre que les persones amb mans més grans hauran de renunciar a tenir el teclat sense inclinació.

Tot i això, en el costat oposat a la de la vareta de metall, hi ha una entrada en la cual entenc que podries posar tant la vareta que hi ha a l’altra banda com afegir una altra que permetés inclinar una mica el teclat “verticalment” ( la inclinació típica que pots aconseguir amb un teclat convencional).

Tot i això, segueix essent una millora respecte als teclats convencionals.

Qualitat dels materials i construcció

Tant la carcassa com les tecles tenen un tacte molt agradable i sembla que pugui durar tota una vida amb un us adequat. Les tecles son de PBT de doble capa, de lo més bo que es pot fabrica en “keycaps”. La carcassa és ferma i ben acabada. La mateixa opinió em mereixen els “reposamuñecas” que lluny de ser d’un plàstic feble e incòmode es un “complement” ideal i son molt còmodes i ben acabades.

La presentació també esta força cuidada i en el contingut de la caixa hi ha tot el que pots arribar a necessitar per al personalitzar el teclat al teu gust:

• Eina per ajustar les varilles metàl·liques que et permeten inclinar una mica el teclat.
• Una eina doble per treure fàcilment els keycaps i els switxos.
• Un cable usb amb un adaptador de usb a usb c.
• Una funda per si desitges emportar-te el teclat de viatge.

La meva experiència

Encara es d’hora per fer una valoració més detallada (el tinc des de fa 3 dies) però entenc que la pitjor part es la que estic passant ara mateix, quan encara haig d’entrenar els músculs a la nova distribució de tecles i la veritat es que estic encantat. Gairebé no trobo a faltar les tecles que “falten” (realment no falten, simplement haig d’activar una altre capa que no es la principal) i les que faig servir més habitualment les tinc més a prop, sense tenir que desplaçar la mà ni estirar els dits.

De moment estic molt satisfet tant amb l’elecció dels switxos com del teclat en si mateix. Òbviament haureu de tenir una mica de paciència per acostumar-vos a la nova distribució però crec que val la pena la inversió de temps.

Tot i no ser lo ideal, si finalment no us acabeu d’acostumar a que estigui partit, sempre podríeu treure els dos pals de metall que té per inclinar el teclat i apropar les dues meitats de manera que a la pràctica tindríeu un teclat convencional però amb totes les altres virtuts (mecànic, capes i RGB)

Tant si estàs buscant un teclat ergonòmic com si estàs buscant simplement un teclat mecànic, té poc marge de millora.

Si ja ets propietari d’un ErgoDox (versió anterior d’aquest teclat) o similar, t’interessarà aquesta vídeo-review que va fer El Geek curioso on compara els dos teclats i avalua les seves diferencies de forma simpàtica però exhaustiva.

Compra molt recomanable.